LBL11

EL BON SUÍS

Dues dones estan en el café “el bon suís”. Es diuen Sofi i Neli.

La Sofi té problemes amb el seu marit , en Claudi, i la Neli l'està consolant i donant-li estratègies perquè en Claudi no la deixi, però de les que li diu, cap n'ha funcionat fins ara.

Finalment, la Neli li explica l'última estratègia per a que en Claudi no l'abandoni. Li diu que ha d'enganyar-lo amb un altre home, però la Sofi no es veu capaç i diu que li fa molta mandra, i es posen totes dues a riure.

Comparació amb l'obra de teatre.

L'argument de l'obra de teatre és igual que la del llibre, excepte en un fragment del llibre. La pàgina 17 , la Sofi li explica a la Neli quan van anar a jugar a pòquer a casa d'uns amics, i això no surt a l'obra de teatre.

PARDALETS

En aquesta història una turista a Milà observa el comportament d'uns pardalets que s'han aturat als seus peus, mentre pren una cervesa. La mare del pardalets fa viatges constants per tal d'aconseguir menjar per ells. Un colom li pren el menjar, ella lluita sense parar per trobar alguna cosa per alimentar als fills, que no fan res més que jugar. Mentre la mare vola per trobar aliment, els pardalets aconsegueixen menjar a la taula del costat, però no es molesten en guardar res per la mare que encara no ha pogut menjar res.

LA MINYONA IMAGINÀRIA

L'Esther, una noia que decideix juntament amb el seu marit que deixarà de treballar per a dedicar-se a les feines domèstiques, un dia s'avorreix de la mateixa rutina de sempre i s'inventa una minyona, l'Eli. L'Esther pensa que l'Eli és una noia una mica paradeta, així que li ha d'estar dient sempre el que ha de fer. Mentre, l'Esther es dedica a llegir el diari, i a seure al sofà.

Un dia, en un berenar amb sis dones més, comencen a parlar de les minyones que tenen cadascuna, i l'Esther, sense adonar-se'n , parla de l'Eli. I la seva millor amiga, es sorprèn ja que l'Esther i el seu novio, en Ramón no tenen una situació econòmica molt bona, i s'enfada amb l'Esther. Però ella, no pot dir-li a totes les dones del berenar que la minyona és inventada, ja que si no, la gent parlaria malament sobre ella i el seu orgull podia més que tot.

Comparació amb l'obra de teatre.

Que jo recordi, a l'obra de teatre està representat tot lo que explica el llibre.

NIKE-AIR

El Lluís és un nen de catorze anys, fill de la Paca i del Pep. Són una familia treballadora i no es poden permetre el luxe de donar-li al Lluís tots els capricis. El Lluís no para de demanar unes sabatilles esportives Nike-Air, perquè tots els nens les tenen i ell no.

La Paca remena cel i terra per aconseguir-les, així és que s'assabenta de que a l'Hospitalet hi ha una fàbrica i les pot aconseguir més barates. Per fi ja te les vambes, i amb tota la il·lusió del món li regala al Lluís pel seu aniversari, després de bufar les espelmes.

Però, llavors el Lluís li diu que les wambes estan bé, però el que de veritat li agradaria seria tenir el Nintendo, perquè tots els nens de la classe el tenen. Així és que li demana a la seva mare que li canviï les wambes per el Nintendo.

PASSA-T'HO BÉ, REME

La Reme és una dona que treballa de prostituta, i que al treball es fa dir Tatiana. Ella està cansada de rebre clients, fins que apareix en Raül. En Raül és un representant, i li diu a la Reme que cada dijous vindrà i li pagarà cent mil pessetes fixes al mes, però amb la condició que només havia de rebre a ell i que no fingís, que ell volia sexe de veritat.

Aleshores la Reme va pensar, que era bona fent teatre, i va fer veure que s'ho passava bé amb ell, fer gemecs, i cridava una mica de tant en tant per fer-lo feliç i a canvi cobrar el pactat, que no estava malament. Però un dia va arribar el moment de les confidències. Ell li va dir que era casat, però a la seva dona mai li venia de gust estar amb ell i si ho feia era fingit i a ell no li agradaven les mentides. Va comprovar que la seva dona no li enganyava, inclòs va preguntar-li al seu ginecòleg si tenia algun problema. Aquest li va explicar que tenia la vagina seca, o sigui que no podia gaudir de cap manera de les relacions sexuals, així és que com no volia que fingís va decidir respectar-la i no demanar-li mai més fer l'amor. En Raül estava content perquè per fi havia trobat una dona que no fingia amb ell fent l'amor.

LLIURE

En Joan arriba a casa i li explica a la seva dóna, la Maria que ha tingut un disgust a la feina i ha decidit deixar-la. La Maria està espantada perquè no entén de què viuran, ja que tenen moltes despeses i una filla estudiant. El Joan pensa que pot posar un negoci amb un altre soci i que se'n sortiran, però és molt arriscat, i mentrestant tenen moltes coses per pagar... La Maria li diu que confia plenament amb ell, però creu que s'ha d'empassar l'orgull i tornar a la feina, dir que va tenir un cop de geni, encara que sigui posar-li les culpes a la Maria per poder tornar a la feina. A ell li costa d'acceptar, ja que no es veu capaç de fer-ho, però la Maria insisteix.

AMOR DE MARE

L'Andrea no disposava de diners ni per anar a la perruqueria, mentre el seu marit, l'Emili, vivia com volia, vestint bé, etc. Va aconseguir una feina en una botiga de vímet d'una amiga i així encara que no fos molt podia tenir quinze mil pessetes a la setmana. Més tard li van pagar disset mil. No li va dir a l'Emili i així podia guardar una mica de diners per sabates pels nens i altres coses. Però una vegada van venir a cobrar una factura i va pagar amb aquell racó. Quan ho va saber el marit encara es va enfadar més i li donava menys diners. Un dia va veure com convidava als amics a prendre unes copes mentre la família ho estava passant tan malament. Quan li va dir que l'havia vist li va començar a donar cops fins deixar-la mig morta.

Però per fi li va demanar el divorci, perquè estimava a un altre dona. Va haver-hi judici i li va tocar la casa, els fills i una pensió de seixanta mil pessetes. Com li agradava fer de hostessa de congressos i sabia idiomes va voler fer un curset per poder treballar. Va haver de demanar diners a la seva tieta Eulàlia. Va començar a treballar i també a tenir repugnància cap els seus fills adolescents, que tenien un comportament molt dolent. Quan van detenir a un d'ells per robar va trucar a l'Emili per dir-li que ella no els volia. Però als diaris va sortir com si fos una mala mare, per haver posat als seus fills com criminals, després d'haver passat la vida lluitant per ells. Es va quedar sola, ni la família ni els amics van voler saber res d'ella. La van declarar incapacitada i la van tancar perquè va dir que els seus fills no li agradaven.

ENTRE CLASSE I CLASSE

El Josep Mª i la Mireia surten junts, són companys de classe, però el que no sap la Mireia és que el Josep Mª s'ha embolicat amb mitja classe. Li explica la seva amiga Eva, però la Mireia pensa que sempre que li ha agradat un noi sempre ha estat pel mig l'Eva. Ella li explica perquè ho sàpiga.

L'ÀVIA SIXTA

L'àvia sixta té sis fills i encara que són tants, no pot conviure cap d'ells. És una dona de 82 anys, rica, però amb molt caràcter, mal parlada i amb molts pocs sentiments per la seva família, encara que amb un dels seus néts és diferent.

Un dia, quan aquest nét va a visitar-la i riuen per un accident amb el metge, l'àvia li diu que no és el seu nét, i que per això no li deixarà res de l'herència.

LA FOTO

En un aparador d'una tenda es representa un menjador amb tota classe de detalls ambientat en els anys quaranta. Molta gent passa per aquesta tenda i es fixen molt poquet. Però un dia s'acosta una dona vella i pobra i es posa a cridar eufórica perquè reconeix la seua foto de comunió a la tenda, mentre que la gent la mira amb llàstima.

LA PRESIDENTA

Magdalena Ortín de Sala és la presidenta i economista d'una gran empresa. En una de les reunions del Consell de Administració es mostra dura, amb un fort caràcter. És una dona respectada i temuda per tots els homes que formen el Consell. En un descans de la reunió s'afona en el bany i es posa a plorar. Passats uns minuts , i després de tornar a maquillar-se, s'alçà i es donà a sí mateixa ànims per a seguir fent” un paper”que ha de representar i fer creíble a els altres per a poder “sobreviure”.

AL METRO

Un dia en el metro, una dona carregada de tomaques discuteix i s'enfada amb la gent per el poc espai que té per a moure's i sentar-se. Però en arribar a casa i veure la penumbra de l'habitació del seu fill malalt es torna tranquila, relaxada.

JA T'HO DEIA JO

“Ja t'ho deia jo” és la expressió que utilitza una mare per a culpar a la seva filla de que el seu marit l'ha deixat.

La mare “acusa” directament a la seva filla de no anar més maquillada i millor vestida, d'estar tot el dia treballant i de no ocupar-se de la seva casa i de deixar que se n'anara el seu marit amb una altra dona. Però quan la filla li diu que se n'ha anat amb un home, increíblement la mare seguix tirant-li la culpa.

Comparació amb l'obra de teatre.

Té el mateix argument que l'obra.

SI M'ESTIMESSIS

La Laia és una dona molt sensible, que espera que el seu marit li doni tot el que ella demana: amor, afecte, amistat, comprensió, i que li digui cada dia que la vol.

Però ell pensa que tot això ho sent i que no és necessari demostrar-ho cada minut.

LA TAULA SET

La Carme és una cambrera que té un treball molt estressant: s'encarrega de servir onze taules i a vegades ha d'ajudar-li a la seva companya Lluïsa, perquè està passant un moment personal delicat, ja que el seu nuvi l'ha deixada i a més està prenyada.

Una nit, a la taula set, la Carme es queda sorpresa perquè una dona li carícia la cuixa.

Aquest fet l'utilitza per fer somriure a Lluïsa, contant-li que podrien compartir- la i no ser infelices amb els homes.

Comparació amb l'obra de teatre

L'argument és igual

LA COSINA AMÀLIA

Així és una conversa entre una psiquiatra i una jove que té un greu problema, l'anorèxia. Va començar quan tenia 14 anys i a més la seva cosina Amàlia que tenia 15 anys, s'anava a quedar a viure uns mesos a casa seva. Ella es va quedar sorpresa per la seva bellesa i el seu cos perfecte. Es van fer molt amigues i gràcies a ella va canviar el seu aspecte físic. Però la cosina se'n va anar i anys després la va veure i estava molt grossa perquè havia tingut un fill.

Això no li va fer reflexionar a la nostra protagonista, sinó tot el contrari, començà a vomitar el menjar perquè ara estava segura de que no volia estar grossa com la seva cosina.

T'ESTIMO, LEONOR

La Leonor està al Hospital parlant amb una amiga que té la seva mare en la sala d'operacions. Ella espera notícies del seu novio, que ha intentat suïcidarse.

Parla de l'Octavi molt malament, que per a ella és un home amargat, avorrit, que ha tingut mala sort en el treball i que es pasa els dies dient-li “t'estimo Leonor”.

Això que a qualsevol dona li agradaria, a Leonor tot el contrari. Reconeix que és un home honrat i responsable, però contínuament li tira en cara que no té caràcter, que és un covard, un cagat... Això encara que ella no ho volgués reconèixer, ha portat a l'Octavi a fer una locura i en aquest moment potser podria haver-se quedat sense ell. La Leonor se n'adonà de que ella també l'estima.