All I Want For Christmas is You (Black and White)

GLOGS

DIALOGUE-LAST STORY YOU READ

Manu: What was the last book you read?

Lucía: It was Anne's Frank Diary.

Manu: What type of story was it?

Lucía: It was a dramatic story. It was about a jewish girl who was thirteen years old called Anne.

Manu: What happened at the start of the story?

Lucía: She was with her family when nazis started the second world war and then had to hide into a little house with another family.

Manu: What happened next?

Lucía: They lived their lives everyday but very quiet,without lights and with not much food.

Manu: How did the story end?

Lucía: She and the other people who live in the house had to leave because the were discovered by the nazis and they died a few months later in a concentration camp.

EL BON SUÍS

Dues dones estan en el café “el bon suís”. Es diuen Sofi i Neli.

La Sofi té problemes amb el seu marit , en Claudi, i la Neli l'està consolant i donant-li estratègies perquè en Claudi no la deixi, però de les que li diu, cap n'ha funcionat fins ara.

Finalment, la Neli li explica l'última estratègia per a que en Claudi no l'abandoni. Li diu que ha d'enganyar-lo amb un altre home, però la Sofi no es veu capaç i diu que li fa molta mandra, i es posen totes dues a riure.

Comparació amb l'obra de teatre.

L'argument de l'obra de teatre és igual que la del llibre, excepte en un fragment del llibre. La pàgina 17 , la Sofi li explica a la Neli quan van anar a jugar a pòquer a casa d'uns amics, i això no surt a l'obra de teatre.

PARDALETS

En aquesta història una turista a Milà observa el comportament d'uns pardalets que s'han aturat als seus peus, mentre pren una cervesa. La mare del pardalets fa viatges constants per tal d'aconseguir menjar per ells. Un colom li pren el menjar, ella lluita sense parar per trobar alguna cosa per alimentar als fills, que no fan res més que jugar. Mentre la mare vola per trobar aliment, els pardalets aconsegueixen menjar a la taula del costat, però no es molesten en guardar res per la mare que encara no ha pogut menjar res.

LA MINYONA IMAGINÀRIA

L'Esther, una noia que decideix juntament amb el seu marit que deixarà de treballar per a dedicar-se a les feines domèstiques, un dia s'avorreix de la mateixa rutina de sempre i s'inventa una minyona, l'Eli. L'Esther pensa que l'Eli és una noia una mica paradeta, així que li ha d'estar dient sempre el que ha de fer. Mentre, l'Esther es dedica a llegir el diari, i a seure al sofà.

Un dia, en un berenar amb sis dones més, comencen a parlar de les minyones que tenen cadascuna, i l'Esther, sense adonar-se'n , parla de l'Eli. I la seva millor amiga, es sorprèn ja que l'Esther i el seu novio, en Ramón no tenen una situació econòmica molt bona, i s'enfada amb l'Esther. Però ella, no pot dir-li a totes les dones del berenar que la minyona és inventada, ja que si no, la gent parlaria malament sobre ella i el seu orgull podia més que tot.

Comparació amb l'obra de teatre.

Que jo recordi, a l'obra de teatre està representat tot lo que explica el llibre.

NIKE-AIR

El Lluís és un nen de catorze anys, fill de la Paca i del Pep. Són una familia treballadora i no es poden permetre el luxe de donar-li al Lluís tots els capricis. El Lluís no para de demanar unes sabatilles esportives Nike-Air, perquè tots els nens les tenen i ell no.

La Paca remena cel i terra per aconseguir-les, així és que s'assabenta de que a l'Hospitalet hi ha una fàbrica i les pot aconseguir més barates. Per fi ja te les vambes, i amb tota la il·lusió del món li regala al Lluís pel seu aniversari, després de bufar les espelmes.

Però, llavors el Lluís li diu que les wambes estan bé, però el que de veritat li agradaria seria tenir el Nintendo, perquè tots els nens de la classe el tenen. Així és que li demana a la seva mare que li canviï les wambes per el Nintendo.

PASSA-T'HO BÉ, REME

La Reme és una dona que treballa de prostituta, i que al treball es fa dir Tatiana. Ella està cansada de rebre clients, fins que apareix en Raül. En Raül és un representant, i li diu a la Reme que cada dijous vindrà i li pagarà cent mil pessetes fixes al mes, però amb la condició que només havia de rebre a ell i que no fingís, que ell volia sexe de veritat.

Aleshores la Reme va pensar, que era bona fent teatre, i va fer veure que s'ho passava bé amb ell, fer gemecs, i cridava una mica de tant en tant per fer-lo feliç i a canvi cobrar el pactat, que no estava malament. Però un dia va arribar el moment de les confidències. Ell li va dir que era casat, però a la seva dona mai li venia de gust estar amb ell i si ho feia era fingit i a ell no li agradaven les mentides. Va comprovar que la seva dona no li enganyava, inclòs va preguntar-li al seu ginecòleg si tenia algun problema. Aquest li va explicar que tenia la vagina seca, o sigui que no podia gaudir de cap manera de les relacions sexuals, així és que com no volia que fingís va decidir respectar-la i no demanar-li mai més fer l'amor. En Raül estava content perquè per fi havia trobat una dona que no fingia amb ell fent l'amor.

LLIURE

En Joan arriba a casa i li explica a la seva dóna, la Maria que ha tingut un disgust a la feina i ha decidit deixar-la. La Maria està espantada perquè no entén de què viuran, ja que tenen moltes despeses i una filla estudiant. El Joan pensa que pot posar un negoci amb un altre soci i que se'n sortiran, però és molt arriscat, i mentrestant tenen moltes coses per pagar... La Maria li diu que confia plenament amb ell, però creu que s'ha d'empassar l'orgull i tornar a la feina, dir que va tenir un cop de geni, encara que sigui posar-li les culpes a la Maria per poder tornar a la feina. A ell li costa d'acceptar, ja que no es veu capaç de fer-ho, però la Maria insisteix.

AMOR DE MARE

L'Andrea no disposava de diners ni per anar a la perruqueria, mentre el seu marit, l'Emili, vivia com volia, vestint bé, etc. Va aconseguir una feina en una botiga de vímet d'una amiga i així encara que no fos molt podia tenir quinze mil pessetes a la setmana. Més tard li van pagar disset mil. No li va dir a l'Emili i així podia guardar una mica de diners per sabates pels nens i altres coses. Però una vegada van venir a cobrar una factura i va pagar amb aquell racó. Quan ho va saber el marit encara es va enfadar més i li donava menys diners. Un dia va veure com convidava als amics a prendre unes copes mentre la família ho estava passant tan malament. Quan li va dir que l'havia vist li va començar a donar cops fins deixar-la mig morta.

Però per fi li va demanar el divorci, perquè estimava a un altre dona. Va haver-hi judici i li va tocar la casa, els fills i una pensió de seixanta mil pessetes. Com li agradava fer de hostessa de congressos i sabia idiomes va voler fer un curset per poder treballar. Va haver de demanar diners a la seva tieta Eulàlia. Va començar a treballar i també a tenir repugnància cap els seus fills adolescents, que tenien un comportament molt dolent. Quan van detenir a un d'ells per robar va trucar a l'Emili per dir-li que ella no els volia. Però als diaris va sortir com si fos una mala mare, per haver posat als seus fills com criminals, després d'haver passat la vida lluitant per ells. Es va quedar sola, ni la família ni els amics van voler saber res d'ella. La van declarar incapacitada i la van tancar perquè va dir que els seus fills no li agradaven.

ENTRE CLASSE I CLASSE

El Josep Mª i la Mireia surten junts, són companys de classe, però el que no sap la Mireia és que el Josep Mª s'ha embolicat amb mitja classe. Li explica la seva amiga Eva, però la Mireia pensa que sempre que li ha agradat un noi sempre ha estat pel mig l'Eva. Ella li explica perquè ho sàpiga.

L'ÀVIA SIXTA

L'àvia sixta té sis fills i encara que són tants, no pot conviure cap d'ells. És una dona de 82 anys, rica, però amb molt caràcter, mal parlada i amb molts pocs sentiments per la seva família, encara que amb un dels seus néts és diferent.

Un dia, quan aquest nét va a visitar-la i riuen per un accident amb el metge, l'àvia li diu que no és el seu nét, i que per això no li deixarà res de l'herència.

LA FOTO

En un aparador d'una tenda es representa un menjador amb tota classe de detalls ambientat en els anys quaranta. Molta gent passa per aquesta tenda i es fixen molt poquet. Però un dia s'acosta una dona vella i pobra i es posa a cridar eufórica perquè reconeix la seua foto de comunió a la tenda, mentre que la gent la mira amb llàstima.

LA PRESIDENTA

Magdalena Ortín de Sala és la presidenta i economista d'una gran empresa. En una de les reunions del Consell de Administració es mostra dura, amb un fort caràcter. És una dona respectada i temuda per tots els homes que formen el Consell. En un descans de la reunió s'afona en el bany i es posa a plorar. Passats uns minuts , i després de tornar a maquillar-se, s'alçà i es donà a sí mateixa ànims per a seguir fent” un paper”que ha de representar i fer creíble a els altres per a poder “sobreviure”.

AL METRO

Un dia en el metro, una dona carregada de tomaques discuteix i s'enfada amb la gent per el poc espai que té per a moure's i sentar-se. Però en arribar a casa i veure la penumbra de l'habitació del seu fill malalt es torna tranquila, relaxada.

JA T'HO DEIA JO

“Ja t'ho deia jo” és la expressió que utilitza una mare per a culpar a la seva filla de que el seu marit l'ha deixat.

La mare “acusa” directament a la seva filla de no anar més maquillada i millor vestida, d'estar tot el dia treballant i de no ocupar-se de la seva casa i de deixar que se n'anara el seu marit amb una altra dona. Però quan la filla li diu que se n'ha anat amb un home, increíblement la mare seguix tirant-li la culpa.

Comparació amb l'obra de teatre.

Té el mateix argument que l'obra.

SI M'ESTIMESSIS

La Laia és una dona molt sensible, que espera que el seu marit li doni tot el que ella demana: amor, afecte, amistat, comprensió, i que li digui cada dia que la vol.

Però ell pensa que tot això ho sent i que no és necessari demostrar-ho cada minut.

LA TAULA SET

La Carme és una cambrera que té un treball molt estressant: s'encarrega de servir onze taules i a vegades ha d'ajudar-li a la seva companya Lluïsa, perquè està passant un moment personal delicat, ja que el seu nuvi l'ha deixada i a més està prenyada.

Una nit, a la taula set, la Carme es queda sorpresa perquè una dona li carícia la cuixa.

Aquest fet l'utilitza per fer somriure a Lluïsa, contant-li que podrien compartir- la i no ser infelices amb els homes.

Comparació amb l'obra de teatre

L'argument és igual

LA COSINA AMÀLIA

Així és una conversa entre una psiquiatra i una jove que té un greu problema, l'anorèxia. Va començar quan tenia 14 anys i a més la seva cosina Amàlia que tenia 15 anys, s'anava a quedar a viure uns mesos a casa seva. Ella es va quedar sorpresa per la seva bellesa i el seu cos perfecte. Es van fer molt amigues i gràcies a ella va canviar el seu aspecte físic. Però la cosina se'n va anar i anys després la va veure i estava molt grossa perquè havia tingut un fill.

Això no li va fer reflexionar a la nostra protagonista, sinó tot el contrari, començà a vomitar el menjar perquè ara estava segura de que no volia estar grossa com la seva cosina.

T'ESTIMO, LEONOR

La Leonor està al Hospital parlant amb una amiga que té la seva mare en la sala d'operacions. Ella espera notícies del seu novio, que ha intentat suïcidarse.

Parla de l'Octavi molt malament, que per a ella és un home amargat, avorrit, que ha tingut mala sort en el treball i que es pasa els dies dient-li “t'estimo Leonor”.

Això que a qualsevol dona li agradaria, a Leonor tot el contrari. Reconeix que és un home honrat i responsable, però contínuament li tira en cara que no té caràcter, que és un covard, un cagat... Això encara que ella no ho volgués reconèixer, ha portat a l'Octavi a fer una locura i en aquest moment potser podria haver-se quedat sense ell. La Leonor se n'adonà de que ella també l'estima.

Valoració personal del llibre

VALORACIÓ PERSONAL

El llibre m'ha agradat molt.

Al principi, amb les històries que explica l'Aryami no me'n vaig enterar molt bé de lo que succeia al llibre, i la veritat és que no sé si encara m'ha quedat tot clar, però pel que fa el llibre, m'ha encantat.

El vocabulari és entendible, però hi ha paraules , que n'he trobat més de quinze que no les vaig entendre.

El final del llibre no te l'esperes per res del món. A una amiga se li va escapar davant meu que el pare de la Sheere i d'en Ben era en Jawahal,cosa que es podia deduïr si llegeixes Lahawaj al revès, i també se li va escapar que la Sheere acabava morta, i vaig pensar que ja m'ho havien dit tot i que el llibre ja no tindria l'intriga que té aquest llibre en tot moment, però em vaig sorpendre bastant pel final que té.

Context

CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL

Aquest llibre està situat a Calcuta, Índia, a l'any 1916 i el 1932.

En el segle XX, a l'Índia, una lluita a nivell nacional per la independència va ser començada pel Congrés Nacional Indi i altres organitzacions políticas.

El líder indi Mahatma Gandhi va concentrar a milions de persones en diverses campanyes nacionals de desobediència civil sota una política de no violència, cosa que va crear molt enrenou per l'Índia. L'any 1947 l'Índia va obtenir la independència del domini britànic.

Al mateix temps que les zones de majoria musulmana es separen per formar un estat independent, Pakistán.

El 26 de gener de 1950, l'Índia es va convertir en una república i una nova Constitució va entrar en vigor .

10 aspectes

10 ASPECTES

1.La Chowbar Society havia nascut amb dues missions irrenunciables. La primera, garantir a cadascun dels seus set membres l'ajut, protecció i suport incondicional dels altres, en qualsevol circumstància, perill o adversitat. La segona, compartir els coneixements que cadascun dels set membres anava adquirint per posar-los a l'abast dels altres, com a preparació per al dia que cadascun hagués d'enfrontar-se al món tot sol. (pàg.51)

2.En Thomas Carter impartia classes de literatura,història i aritmètica a l'orfenat de St.Patrick.

(Pg.57)

3.En Bankim era una de les excepcions amb què en Carter alimentava la seva moral any rere any.

“El final afortunat de la història d'en Bankim era una de les excepcions amb què en Carter alimentava la seva moral any rere any. Veue'l allí, ja adult, formant d'altres joves asseguts a les aules que ell havia compartit anys enrere, era la millor recompensa que podia imaginar pel seu esforç (Pàg.65)”

4.La mare de l'Ian va morir en donar a llum (Pàg.86)

5.El llibre de les llàgrimes de Xiva d'en Chandra Chatterghee té tres parts:

1ra- parla del projecte d'una nova nació construïda sobre un esperit de progrés basat en la tecnologia, el ferrocarril i l'electricitat. Va titular-la el meu país.

2na- descriu una casa , una llar maravellosa que projectava construir per a ell i la seva família en el futur, quan aconseguís la fortuna que anhelava posseir.Descriu cada racó d'aquella casa. Aquesta part la va titular la meva casa.

3a-titulada la meva ment , és senzillament un recull de petits relats i faules que el meu pare havia anat escrivint des de la seva adolescència. (Pàg.87)

6.El relat preferit de la Sheere del llibre del seu pare és el de les llàgrimes de Xiva. (És molt llarg. Pàg.87)

7.En Chandra Chatterghee parlava poc, però quan ho feia les seves paraules eren esmolades com un ganivet i no convidaven a la rèplica. Era amable i, quan volia, posseïdor d'un encís estrany que seduïa de manera lenta però inexorable. Sempre mantenia un tacte fred i distant gairebé amb tothom. (Pàg.127)

8.La casa d'en Chandra Chattarghee tenia un excèntric pany que segellava el seu santuari privat.

(Pàg.206)

9.El pany de la casa que va crear el pare d'en Ben i la Sheere només s'obria si hi xifraves el nom de la deesa Kali.

10.L'Isobel va besar l'Ian abans de marxar cap a l'estació de Jheeter's Gate. “L'Ian va observar-la sorprès, sense compèndre res. Després , sense esborrar de la mirada aquella espurna enigmàtica, la Isobel es va acostara l'Ian i el va besar suaument als llavis, a penes fregant-los”(pàg.140)

Vocabulari del llibre

VOCABULARI

Balustrada:

·Barana de poca alçària formada amb balustres.

Bombades:

·Acció de bombar aigua o un altre fluid cada cop que es realitza.

Inescrutable:

·Que hom no pot encercar, comprendre, explicar.

Cobdícia:

·Cobejança de riqueses.

Crispació:

·Acció de crispar o de crispar-se; l’efecte. La crispació dolorosa d’un múscul. La crispació dels ànims.

Degradat:

·Densitat de to que descendeix progressivament.

Còlera:

·Irritació violenta contra algú que ens ha inferit o creiem que ens ha inferit un insult, una injúria, un dany, etc. No deixeu que la còlera us domini.

Grotesca:

·Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat. Un personatge grotesc. Maneres grotesques.

Clandestí:

·Ocult, fet secretament, com essent il·lícit. Reunió clandestina. Casament clandestí.

Homònim:

·Que té el mateix nom que un altre. Dos països homònims.

Congregar

·Reunits en assemblea. Havien congregat tots els diputats.

Cohort:

·En l’exèrcit romà, desena part d’una legió.

Flanquejar:

·Ésser col·locat, córrer, al llarg del flanc (d’una cosa), paral·lelament a ella. La carretera que flanqueja el riu.

Fervent:

·Ardent, càlid.

Solemne (polisèmic):

·Celebrat amb cerimònies públiques, acompanyat de formalitats que li donen una importància extraordinària. Jurament solemne. Prometença solemne.

·Que se celebra cada any amb cerimònies públiques. Festes solemnes. Processó solemne. / D’una seriositat o majestat de cosa molt important, que imposa. És un personatge solemne. Ho va dir en to solemne. / Molt gran. Això és una solemne mentida. Un solemne disbarat.

Perplex:

·Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se. Les seves declaracions han deixat perplexa la població.

Anàlisi dels personatges del llibre

ANÀLISI DELS PERSONATGES

PRINCIPALS

Ben: és un noi de setze anys orfe.(La mateixa cita que la d'en Siraj)

En Ben mai tenia un humor molt variable. “Hi havia un Ben per a cada dia.El seu humor canviava cada mitja hora, i passava dels llargs silencia amb el rostre trist als períodes d'hiperactivitat que acabaven per esgotar-nos a tots. (pàg.54)”

No tenia clar lo que volia ser de gran “Un dia volia ser escriptor; l'edemà, inventor i matemàtic; el següent, navegant o bus, i la resta, tot plegat i algunes coses més. (pàg.54)

En Ben inventava les seves teories matemàtiques que ni ell mateix no era capaç de recordar i escrivia històries d'aventures tan sense cap ni peus que acabava destruint-les una setmana després d'haver-les signat. (pàg.54)

Metrallava constantment tots els qui l'envoltàvem amb idees extravagants i amb recargolats jocs de paraules que sempre es negava a repetir.(pàg.54)

En Ben era com un bagul sense fons i suposo que continua essent-ho.(pàg.54)

El seu millor amic era l'Ian. (pàg.54)

En Ben es una persona que té molt caràcter, que és molt valent, és un bon amic, i està amb els seus companys fins al final “En Jawahal, va oferir-li a en Ben 8 capses, cada una de elles contenia el nom dels seus amics, si ficava la mà trobaria el nom d’un amic, però en una de les capses hi havia una serp verinosa. En Ben va acceptar i així va ser. (Pàg 269)”

Sheere: És una noia de setze anys(és bessona d'en Ben) i és orfe.(La mateixa cita que la d'en Siraj)

La Sheere viu amb la seva àvia fins als setze anys.

És una noia alta i esvelta, i vesteix amb robes senzilles, tot i que poc comunes. “ Un vestuari que semblava teixit per algú amb un estil del tot personal i, òbviament, no adquirit a qualsevol basar de la ciutat negra. (pàg. 67)”

Tenia un rostre amb trets suaus, amb pell pàl·lida i brillant.“ El seu rostre, que no arribava a veure amb claredat des del lloc on es trobava, semblava gravat amb trets suaus, amb una pell pàl·lida i brillant.(pàg.67)”

La Sheere és una noia valenta que salva la vida dels seus amics “ Unes dècimes de segon més tard, la Sheere travessava la portella de la capsa roja amb el puny.Va notar com les làmines del ressort se li tancaven sobre el canell com una flor enverinada (pàg.277)”

Jawahal/Lahawaj Chandra Chattarghee: Va ser el pare d'en Ben i la Sheere, i alhora l'esperit que va vindre per la venjança de la seva mort.

Va estar casat amb la filla de l'Aryami Bosé, la Kylian.

Va ser enginyer i escriptor (Pàg.74)

Va morir en un incendi en la màquina que va crear ell mateix, l'Ocell de Foc.

SECUNDARIS

Siraj: És un noi de setze anys orfe “ els membres de la Chowbar Society estàvem a punt de fer setze anys. (Pàg.54 i 55)” , asmàtic professional i expert arudit en històries de fantasmes, apareguts i encantaments de la ciutat de Calcuta (Pàg.50)

En Siraj era el documentalista de la Chowbar Society (Pàg.53)

En Siraj estava enamorat de l'Isobel “En Siraj sentia per l'Isobel una adoració gairebé malaltissa. No passaven sis mesos sense que les seves propostes de matrimoni futur fossin causa de tempesta romàntica en el grup i agreguessin l'asma del pobre amant ignorant. (Pàg.53)”

Isobel: És una noia de setze anys orfe(La mateixa cita que la d'en Siraj)

L'Isobel havia nascut per a l'escenari “tal com ella mateixa deia, havia nascut per a l'escenari (pàg.52)”

A la Isobel li agradaba en Michael “els efectes de la Isobel eren competència exclusiva d'en Michael. (pàg.53)”

Somiava en convertir-se en la successora de Sarah Berhardt, seduir els públics de Broadway fins a Shafestbury i deixar en atur les dives de la naixent indústria del cinema de Hollywood i Bombai (pàg.52)

Col·leccionava retalls de premsa i programes de teatre, escrivia els seus propis drames i els representava per a tots els membres de la Chowbar Society amb un èxit notable.

Sobresortien les seves excel·lents interpretacions de dona fatal a frec de l'abisme. (pàg.52)

L'Isobel posseïa, amb la probable excepció d'en Ben, el millor cervell del grup(Pàg.52)

Roshan: És un noi de setze anys orfe. (La mateixa cita que la d'en Siraj)

En Roshan posseïa les millors cames de la Chowbar Society “les millors cames, però , corresponien a en Roshan. (Pàg.52)”

Havia crescut als carrers de Calcuta, a cura de lladres, captaires i tota mena de fauna d'aquella jungla de pobresa que eren els naixents barris en expansió del sud de la ciutat. (Pàg.52)

En Roshan va escapar diverses vegades de l'orfenat St.Patrick. “Als vuit anys, en Thomas Carter el va dur al St. Patrick i, després de diverses fugues i retorns, en Roshan va decidir de quedar-se amb nosaltres(Pàg.52)”

Michael: Era un noi de setze anys orfe.(La mateixa cita que la d'en Siraj)

Era un noi alt, prim i taciturn que es lliurava a llargues melangies sense motiu aparent.(pàg.53)

Va arribar a conèixer i a recordar els seus pares, morts durant unes inundacions al delta del Ganges en bolcar una barcassa sobrecarregada. (pàg.53)

Parlava poc i sabia escoltar (pàg.53)

En Michael dibuixava “només hi havia una forma d'arrivar a conèixer els seus pensaments: observar les desenes de dibuixos que feia al llarg del dia(pàg.53)”

En Michael mai mirava gairebé mai mirava als ulls “En Michael el va mirar directament als ulls, cosa que no feia gairebé mai” (Pàg.121,122)”

El seu millor amic era en Seth(pàg.53)

Seth: És un noi de setze anys orfe.

Era un xicot bengalí ifort i de rostre sever que somreia uns sis cops l'any i encara amb recança. (pàg.53)

Era un estudiós de tot el que li caigués a les mans, devorador incansable dels clàssics de Mr.Carter i afeccionant a l'astronomia (pàg.53 i 54)

Dedicava tots els seus esforços a la construcció d'un estrany telescopi. “Dedicava tots els seus esforços a la construcció d'un estrany telescopi en el qual en Ben solia dir que no arribaria a veure's ni la punta dels peus. (Pàg.54)”

Ian: És un noi de setze anys orfe i el narrador de l'històri “pel que fa a mi, hi ha ben poca cosa per explicar” (pàg.54)

Volia estudiar medicina i acabar exercint com a metge.(pàg.54)

L'Ian és un noi formidable i insegur “ En Carter li va dir a la Vendela que l’ Ian era un xicot formidable , però potser una mica insegur, però formidable.(Pàg. 60)”

Thomas Carter: És el rector de l'orfenat St.Patrick.

Té una aparença adusta i severa, poc proculiu a les demostracions afectivesi als discursos efectistes. (Pàg.57)

Impartia classes de literatura, història i aritmètica amb la destresa orgullosa de l'expert en no-res i entès en tot una mica. (Pàg.57)

Aryami Bosé: És l'àvia d'en Ben i de la Sheere.

Va morir l'octubre de 1941, ja que no va poder superar la mort de la Sheere. “L'ànim del qual mai no va poder superar el trasbals de la mort de la Sheere, la qual cosa va arrossegar sense remei a una llarga melangia que havia de tancar els seus ulls per sempre l'octubre de 1941 (Pàg.296)”

Resum del llibre el Palau de la Mitjanit

RESUM DEL LLIBRE

Calcuta, maig de 1916. El tinent Peake s'endinsa en l'estació abandonada de Jheeter's Gate, savent que només li resten unes hores de vida, per salvar a dos nedons d'un destí terrible.

En Peake, empren el seu darrer viatge a Calcuta amb una barcassa, i porta els nedons a una bella amiga, l'Aryami Bosé, per que no els hi facin res als nedons, i el tinent s'envà corrents d'aquella casa per sempre, però pel camí els assasins el maten i s'envan sense saver on es poden trobar els nedons.

Des d'aquell moment els nedons viuran separats durant setze anys, els quals un dels nedons bessons, la Sheere, es quedarà amb l'Aryami , i l'altre nedó, en Ben, el confiarà a Mr.Carter, el rector de l'orfenat de Calcuta.

El darrer dia que l'Aryami li va confiar el nedó a en Mr.Carter, es va presentar un home que vestia una llarga capa negra, i duia el cap embolicat amb un turbant, i uns guants també negres.

Va dir que es deia Jawahal i que buscava un nedó de pocs dies, però en Mr.Carter va mentir i va dir-li que no n'havien trobat cap. Després d'una llarga conversa en Jawahal va dir-li a en Mr.Carter que tornaria passats els 16 anys per conèixer els nois que aquell mateix dia havien entrat en el seu orfenat.

Calcuta, maig de 1932

Setze anys després, en Ben i els membres de la Chowbar Society passaven la seva última nit a l'orfenat de St.Patrick. De sobte, en Ben, parlant amb els seus amics, va veure una àvia amb una noia que es quedaven a la porta de l'orfenat. L'àvia se n'anava amb en Bankim , l'ajudant d'en Mr.Carter, mentre que la noia es quedava a la porta esperant. En Ben, al veure a la noia sola, s'hi va acostar i van parlar fins a convèncer-la de que anés amb els seus amics a parlar una mica i a passar-s'ho bé.

L'Aryami Bosé va anar a parlar amb en Thomas Carter per advertir-li del perill que corria en Ben i li va explicar la situació tan delicada en la que es trobaven tant en Ben com la Sheere.

El dia següent en Ben va explicar l'estrany somni que va tindre als membres de la Chowbar Society i seguidament va arribar la Sheere per despedir-se d'ells.En sentir-se una explosió en el despatx del rector, en Ben i els seus amics van còrrer cap a on es trobaba el fum i van avisar una ambulància.

Poc després van vindre les emergències per atendre al rector de l'orfenat i aquest li va dir en Ben que s'allunyés de Calcuta i que desapareixés ja que corria un greu perill, i en Ben li va jurar, dubtant. Aleshores va preguntar en Bankim si havia vist algú quan va passar l'explosió, però no va veure res.

En Ben li va explicar això als nois i van anar a parlar amb l'Aryami, i aquesta els hi va explicar la situació i que en Ben i la Sheere eren germans.

Els membres de la Chowbar Society, en saver això , van anar a buscar informació sobre en Jawahal i sobre el pare de la Sheere i d'en Ben, i cadascú va fer la seva feina i van decidir de trobar-se al Palau de la Mitjanit.

En Siraj i en Roshan van decidir d'anar a buscar l'Isobel, i en Seth i en Michael van tornar a la biblioteca.

Quan la Sheere, en Ben i l'Ian van arrivar a casa del seu pare,en Chadra Chaterghee, van succeir fets estranys, i finalment, van acavar dormint allà. Pel matí, l'Ian es va despertar i va anar a comprar alguna cosa per esmorzar, i en Jawahal va segrestar a la Sheere.

Com que els nois no trobaven informació d'en Jawahal, en Michael i en Seth es van separar, i en Michael va anar a parlar amb l'Aryami, i en Seth va anar a la presó on se suposava que havia estat en Jawahal empresonat.

En Seth va descobrir que en Jawahal no va poder estar empresonat en aquella presó ja que els anys no concordaven, així que va anar a dir-li als seus amics.

En Michael va descobrir que la casa de l'Aryami es va cremar i al fi la va trobar i li va dir tot lo que havien descobert. Seguidament va anar a buscar als altres nois i van anar a parlar amb ella per que els expliqués la història de veritat.

Els nois, en saber l'història verdadera, van anar a buscar l'Isobel.

Una vegada a l'estació, s'hi van endinsar per grups, però poc a poc, cada un d'ells va estar segrestat per en Jawahal.

Finalment es van trobar tots a un vagó, empresonats, menys la Sheere, que estava inconscient pel cop que li havia fet en Jawahal. Després d'una conversa, en Jawahal li va preguntar que si la seva vida l'apreciava tant com la dels seus amics, i va contestar que si.Aleshores en Jawahal va dir-li que farien un joc. En Ben hauria de ficar la mà durant set segons en set capses de diferents colors. Les capses contenien la salvació dels seus amics, però una, contenia la mort, contenia un àspid verinós.

En Ben va anar ficant la mà en les capses, així alliverant cada un dels seus amics, però a la tercera capsa, la Sheere es va despertar i va veure com en Ben estava a punt de ficar la mà en la capsa de la mort, la vermella, aleshores es va llençar damunt seu i va ficar ella la mà. L'àspid li va clavar les dents i la va infectar.

La Sheere i els seus companys, menys en Ben la van acompanyar fins a l'entrada de l'estació mentre que en Ben es va quedar parlant amb en Jawahal. En Ben va dir-li unes paraules i va veure com l'esperit ja no era en Jawahal , si no que era el seu pare, aleshores, va llençar el seu últim llumí al seu cos, i va morir per sempre.

En Ben va veure com la locomotora i l'esperit se n'anaven directes cap al riu Hooghly,va començar a nevar i va sortir corrents per abraçar la seva germana, que li veient com nevava, li va dir que era l'història del seu pare, era l'història de les llàgrimes de Xiva, i lentament se li va apagar el pols.

Entrevista a Carlos Ruiz Zafón

ENTREVISTA A L'AUTOR

Avui entrevistarem a Carlos Ruiz Zafón,un escriptor nascut a Barcelona l'any 1964 i autor d'una pila de llibres coneguts com L'ombra del vent o El joc de l'àngel.Entrevistador:-Abans de tot, donar-li les gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, per a nosaltres és tot un honor.

Carlos Ruiz Zafón:-L'honor és meu, de veritat.

P:-Carlos, primer de tot, ens podries explicar en què es caracteritza la teva literatura?

R:- Primerament, es caracteritza per una gran influència de narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i una facilitat per crear personatges i llocs fantàstics bastant complexos.

P:-Per què vas marxar cap a Los Angeles l'any 1993?

R:-Era jove, i mentre escribia guions de cinema, desenvolupava la meva carrera com a novel·lista.

A més a més, de petit solia veure pel·licules americanes, i els hi deia als meus amics que quan sigués gran viuria a on visc ara. Quan recordo aquestes coses, reconec que em poso a riure i veig on he arribat, i n'estic ben orgullós.

P:-Et va sortir bé, aquest canvi de vida?

R:-La veritat és que molt bé. Aquell mateix any vaig tindre la prou inspiració per escriure el príncep de la boira, i vaig guanyar diversos premis per aquest llibre.

P:-Principalment,quin tipus de literatura escrius?

R:-En l'etapa dels noranta escrivia sobretot literatura juvenil, ja que sovint tinc més imaginació per a aquest tipus de literatura, però els meus dos últims llibres els he escrit en narrativa per a adults, els quals han estat molt ben valorats i crec acabada l'etapa d'escriure llibres juvenils.

P:-Ara, centrem-nos sobretot en el llibre del Palau de la Mitjanit. En quina època està ambientat aquest llibre?

R:-Està ambientat als anys 30, i és un llibre que transmet moltes emocions diferents alhora, com poden ser terror, tristesa, etc. Als joves els encanta aquests tipus de llibres.

P:- Quins són els teus escriptors preferits?

R:- En tinc molts, però escullo com a principals Fedor Dostoievski, Charles Dickens i Leon Tolstoi. Tres grans autors en els que m'he inspirat sovint per escriure els meus relats.

Entrevistador:- Carlos, ha sigut un plaer fer aquesta entrevista amb vostè i que ens hagi concevut el seu temps.

Carlos Ruiz Zafón:- El plaer sempre és meu.Espero tornar-vos a veure i tornar a Barcelona lo més aviat possible, que ja fa molt que no passava per aqui!

Entrevistador:- Té tota la raó. Un plaer igualment.